Història de Sant Benet

El monestir benedictí de Sant Benet de Bages, situat al terme municipal de Sant Fruitós de Bages, és un dels conjunts monàstics de l’Edat Mitjana més ben conservats de Catalunya. Des que el 2007 es va inaugurar com a Món Sant Benet, el monestir ha aconseguit recuperar l’esplendor arquitectònica i patrimonial que el va distingir a l’Edat Mitjana.

Fundat l’any 960 per uns familiars dels vescomtes del Conflent, l’església va ser consagrada el 972 amb la presència del Comte Borrell de Barcelona. Als seus orígens va acollir les relíquies de Sant Valentí per concessió directa de Roma, de qui va obtenir visat papal.

Durant els segles XI, XII i XIII va assolir el moment de la seva màxima projecció i prosperitat, tot i els atacs que ocasionalment va rebre de les tropes musulmanes. Entre els anys 1045 i 1074, Sant Benet va estar regit per l’abat Miró, germà de Ramon Berenguer I, Comte de Barcelona i de Girona.

La pesta, els problemes de veïnatge i vassallatge i la manca de manteniment del recinte van sumir Sant Benet en una decadència a partir del segle XV. A partir del 1620, el monestir va acollir un col·legi de les Arts i poc després esdevé un espai d’acollida dels monjos de Montserrat de major edat.

La supressió dels ordes religiosos va aturar l’activitat monàstica de Sant Benet el 1835, ara ja definitivament. Només l’església va continuar la seva activitat i el recinte va patir abandonament i desolació fins que al 1907 és adquirit per la família de l’artista Ramon Casas, que va encarregar a l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch la seva recuperació.

L’any 2000, l’espai és adquirit per Caixa Manresa, que elabora un projecte d’acurada restauració, que va culminar el 2007 amb l’obertura de Món Sant Benet.

Actualment és un dels equipaments de la Fundació Catalunya-La Pedrera.

Monestir de Sant Benet de Bages
Monestir de Sant Benet de Bages